Una mica d'història

Es va situar a la muntanya de Montjuïc, en uns edificis que mitjançant unes obres d'adaptació, van donar un tipus de construcció escolar molt apropiada per l'escola que es volia fer. El nom d'Escola de Bosc, es va inspirar en l'alemanya de "Walsdschule de Charlotemburg" que era una escola a l'aire lliure dedicada a la infància desvalguda.
 L'Escola de Bosc, però, sense deixar de ser fidel a aquest caire social pel qual s'havia fundat, va elevar aquest primer objectiu al d'aconseguir una educació integral.
 La primera directora de la secció de nenes va ser la senyora Rosa Sensat i Vilà  i, de la secció de nens, el senyor Antolí Monroy i Paz, excel·lent mestre i  home lliurat a la seva professió que hi deixà un molt bon record.
 El treball de Rosa Sensat, mestra d'una gran personalitat humana i intel·lectual, hi deixà un empremta molt forta, ja que va poder posar en pràctica els  principis de les escoles noves d'Europa tot  adaptant-los a les característiques de l'alumnat de l'escola fins a la seva marxa l'any 1930 per a fer-se càrrec de la direcció del grup escolar Milà i Fontanals.
 Malgrat que Rosa Sensat va deixar l'escola, el seu esperit i la seva empenta va seguir dons els mestres i les mestres que conformaven l'equip pedagògic varen continuar portant a terme l'ideari fundacional.
 A partir del any 1939, tota una sèrie d'esdeveniments històrics, polítics i socials ocorreguts al nostre país, van transformar totalment les escoles municipals.
 Les finalitats i els objectius van ser uns altres que poca cosa tenien a veure amb els que l'havien posat en funcionament.
 Ben cert és però, que a l'escola hi varen restar durant molts anys un bon grup de mestres, homes i dones, a qui els va tocar de viure uns moments difícils.
 Mestres dels inicis de l'escola i un grup de nous vinguts que hi van posar il·lusió i dedicació en fer bé la seva feina i que va  fer possible que no tot el que s'havia fet, quedés en l'oblit.
 A partir dels anys 70, es produeix un corrent pedagògic de recuperació dels principis originaris d’aquesta institució, que queda reflectit en el primer P.E.C. redactat a partir del curs 87-88.
 El Parvulari Forestier queda incorporat a l’Escola de Bosc, el curs 81-82 i passa a anomenar-se ESCOLA DE BOSC-FORESTIER, ja que ocupàvem dos edificis separats.
 El curs 90-91 el Parvulari es trasllada definitivament a l’edifici de l’Escola de Bosc i es recupera d’aquesta manera el nom originari.
 En aquest període i a partir de la implantació de la llei d’Ensenyament General Bàsic, l’escola passa a tenir doble línia. El curs 90-91, l’Administració proposa la reducció d’una línia per tal de fer espai per la implantació de la Secundària Obligatòria en el centre, seguint les directrius de la nova llei d’Educació (L.O.G.S.E).
 Per tant creiem que els principis que van servir per fer funcionar l'Escola són encara vigents.
 Malgrat això, des de fa uns anys hi ha gent a L'ESCOLA BOSC que tenim present el record d'un altre temps de glòria d'aquestes institucions i que som conscients que la realitat  és una altra, que les condicions són diferents i que la psicologia i la pedagogia han evolucionat. Pensem, però que els nens són com aquells temps: PERSONES QUE TENEN PER DAVANT UNA VIDA PLENA DE POSSIBILITATS I QUE TENEN DRET QUE ELS AJUDEM A VIURE-LA.